Ahir vaig mirar al mar,
i saps que vaig vore?
El teu bonic rostre
I el teu preciòs mirar.
Vaig alçar la vista,
I un ocell surcava el cel,
I vaig sentir la llibertad.
Que sent quan estic amb tu.
Perque no hi ha res més dolç,
Ni la millor de les mels es compara a tu,
Perqueal teu costat sóc feliç,
I perque per tu parava el món.
Ni tan sols la lluna,
Pot comparar-se a qualsevol dels teus ulls,
Perquè tan sols un metre,
Es per a mi estar molt lluny.
Qui va fer que riga?
Tan sols el pots fer tu,
Perquè la distància entre nosaltres,
M´ofega amb el seu puny.
Podria resumir-ho en un et vull,
Pero no hi ha paraules per a tu,
Eres lo millor que m´ha passat,
Eres la meua llum...